|
Escultures m Vídeo-reportatge sobre Eloi Biosca (2021)
m
Stripper assajant (2024) (Stripper rehearsing) (y x,,z) 178 x 72 x 74 cm - 13 kg - Disseny digital + impressió 3D (FDM) Plàstic PLA
L'escena capta el moment en el qual l'artista, que es prepara per a un espectacle d'striptease, està estudiant davant del mirall la postura que pot resultar més impactant a l'espectador i que realci més els seus atributs sexuals en el moment final quan es traurà el barret que inicialment els ocultarà.
----------------------------------------------------------------------------- El fotògraf i el model (2024) (The photographer and the model) (y x,,z) 176 x 79 x 79 cm - 20 kg - Disseny digital + impressió 3D (FDM) Plàstic PLA
L’obra introdueix el tema de les possibles implicacions emocionals entre artista i model centrant-se en les sensacions i els sentiments que una sessió de posat, sigui fotogràfica, de pintura o de modelat escultòric, pot generar en ambdós protagonistes. En aquest cas, espontàniament i sense exigir-ho el guió, el model s’ha excitat mentre s’està duent a terme una sessió de fotos i el fotògraf reacciona acostant-s’hi amb intenció de fer-li un petó. La postura rígida del noi denota una certa incomoditat. Potser sent un interès eròtic pel fotògraf i hagués preferit no demostrar-lo; potser la seva excitació sigui deguda a la seva inexperiència i joventut (és la primera vegada que es despulla davant d’un artista, no s’ha pogut controlar i se n’avergonyeix una mica); potser el fet de ser admirat per algú que sap valorar la seva bellesa li desperti certa pulsió exhibicionista que alhora el sorprèn i el desconcerta; potser tenir la cara tapada l’ha alliberat de sostenir la mirada del fotògraf i li ha permès deixar volar les seves fantasies, però ara se’n penedeix de les conseqüències; són algunes de les moltes possibilitats. La cara tapada del model és una llicència artística que permet afegir un cert simbolisme i despersonalitza l’escena indicant que es vol explicar un fet genèric sense que importi qui és el model. També s'inspira en el famós quadre de Magritte en què dos amants es fan un petó tenint els respectius caps coberts per una tela, aspecte que podria donar lloc a una altra interpretació que faria referència a algun tipus de desig que presenta alguna dificultat per expressar-se o consumar-se entre el fotògraf i el model. Per últim, l’escena capta l’instant previ al moment del contacte i, per tant, no podem saber si el petó s’haurà consumat ni tampoc, en el cas que s’hagi consumat, la reacció del model. Aquests són aspectes que depassen el contingut i la intenció de l’obra.
-----------------------------------------------------------------------------
Aquí l'espero (2023) (I await it here) (y x,,z) 38 x 22 x 75 cm - 3 kg - Disseny digital + impressió 3D (FDM) Plàstic PLA Premi internacional de Belles Arts Sant Jordi 2025 (Bellpuig) - 1r premi.
L'obra vol ser una plasmació en imatges d'un posicionament vital davant la perspectiva d'una mort propera i s'inspira en el vers d'Étienne de la Boétie: Bé! Bé! Que vingui quan vulgui que aquí l'espero, gallard i a peu ferm.
-----------------------------------------------------------------------------
Què mires? (2022) (What are you staring at?) (y x,,z) 87,7 x 63,4 x 93,3 cm - 12 kg - Printed in 3D (FDM) PLA Plastic Preseleccionat a "Figuratives 2023" Museu Europeu d'Art Modern MEAM - Barcelona
El noi, malgrat que sembla que intenta ocultar els genitals amb les mans, deixa intencionadament un petit espai per on es poden veure. Si l'espectador és indiscret i busca l'angle adequat es troba que l'està esperant, mirant-lo. Com a alternativa al pensament políticament correcte que rebutja la mirada sexual que es projecta sobre un cos, normalment el de la dona, la figura vol mostrar que un camí per transgredir el sexisme és que l'home també pugui esdevenir un home-objecte i actuar amb coqueteria sense que això impliqui restar-li dignitat. -----------------------------------------------------------------------------
El joc (2021) (The game) (y,x,z) 56 x 39 x 79 cm - 35 kg - Bronze
L'escultura tracta el tema de les relacions homoeròtiques entre un home madur i un jove dins una dinàmica de joc suggerida per una banda pels ulls tancats del madur, el qual adopta una actitud de deixar fer, i per l'altra per la iniciativa seductora i picarona del jove que pretén sorprendre'l agafant-li la mà i dirigint-la cap al seu sexe excitat. -------------------------------------------------------- Soft domination (2018) (selected by the jury of Seattle Erotic Art Festival 2020) (y,x,z) 56 x 40 x 71 cm - Terracotta
Soft Domination -Versió digital (2021) Digital version (2021) (y,x,z) 49,1 x 31 x 63 cm - 13 kg - Printed in 3D (SLS) Visijet
Don't kiss me (2019) (selected by the jury of Seattle Erotic Art Festival 2020) 39 cm x 25 cm x 23 cm (terracotta)
Don't kiss me - Versió digital (2021) Digital version (2021) (y,x,z) 69,6 x 27,3 x 31 cm - 8 kg - Printed in 3D (SLS) Visijet
L'obra mostra una relació homoeròtica entre dos homes en la qual si bé hi ha un contacte sexual, alhora apareix un rebuig a fer-se un petó per part d'un d'ells. El noi que no vol ser besat busca el sexe però no accepta que hi hagi una mínima implicació afectiva. Nega l'amor perquè potser és una relació de pagament o perquè hi ha una manca d'acceptació de la pròpia homosexualitat deguda a pors i repressions. --------------------------------------------------- Masturbation (2017) (selected by the jury of Seattle Erotic Art Festival 2020) 53 cm x 43 cm x 42 cm - Terracotta
Masturbation - Versió digital (2021) Digital version (2021) (y,x,z) 42,3 x 28,7 x 29,2 cm - 5 kg - Printed in 3D (SLS) Visijet
Anal pleasure (2017) (selected by the jury of Seattle Erotic Art Festival 2020) (y,x,z) 27 x 82 x 38 cm - Guix - plaster
Anal pleasure - Versió digital (2021) Digital version (2021) (y,x,z) 32,7 x 22,8 x 64 cm - 8 kg - Printed in 3D (SLS) Visijet
Xulo (2016) 71 x 34 x 20 cm ( terracotta)
Figura sedent (2015) 72 x 31 x 36 cm (terracotta)
Contraposto (2017) 77 x 27 x 17 cm (terracotta)
Tors (2014) 44 x 29 x 29 cm (terracotta)
Figura sedent 2 (2014) 20 cm x 42 cm x 16 cm (terracotta)
Exposició virtual "Mundoarti" (2022)
CURRÍCULUM DE L'ARTISTA
Nom: Eloi Biosca Frontera Data de naixement: 23 -12 – 1959 Vilafranca del Penedès. E-mail: ebiosca@xtec.cat / nus@nus.cat Instagram: @eloibiosca
Formació artística: Escola Llàcer-Sanvisens 2013-2016 Cercle Artístic de Sant Lluc.2017 -2019
He estat docent a secundària durant 35 anys com a catedràtic. En aquest àmbit soc doctor en Didàctica de les Ciències Socials i he dissenyat i publicat a internet jocs educatius i reconstruccions virtuals en relació al patrimoni històric. Abans de dedicar-me a l’escultura vaig treballar molts anys, des del 2006 fins al 2012 en la fotografia i el videoart. Com a escultor vaig començar a formar-me el 2013 a l’Escola Llàcer Sanvisens i després al Cercle Artístic de Sant Lluc on treballava amb tècniques de modelatge tradicionals, principalment des del fang; però des del 2020 m'he format en tècniques de modelatge digital i impressió 3D, camp en el qual en aquest moment estic totalment i exclusivament dedicat ja que considero que és un nínxol d’experimentació innovador que ofereix moltes possibilitats creatives que s'estan descobrint.
1r Premi. Premi Internacional de Belles Arts Sant Jordi 2025 Fundació Perelló. Bellpuig (Urgell)
Exposicions internacionals:
Seattle: “Seattle Erotic Art Festival 2020” Londres: “Erotic Art London 2021 i 2022”. Berlin: Sx Tech 2022
Exposicions nacionals:
Sitges: “Cossos queer – ments diverses” Espai Vidal. 2021. Sitges: “Cossos queer – ments diverses” Espai Vidal. 2022. Almacelles: ICRE (Institut Català per a la Recerca en Escultura). Exposició col·lectiva al museu. 2023 Barcelona: ICRE (Institut Català per a la Recerca en Escultura). Exposició col·lectiva “Elements de la natura” al claustre de Sant Pau del Camp. 2023 Barcelona: Fundació Enllaç. 2023 Barcelona: Preseleccionat a Figuratives 2023. MEAM Sant Pere de Ribes: +Qarts. Centre cultural “Els Julius” 2023 i 2024 Corbera d'Ebre: ICRE (Institut Català per a la Recerca en Escultura). Exposició col·lectiva. Església Vella. 2024 Miravet: ICRE (Institut Català per a la Recerca en Escultura). Exposició col·lectiva. Església Vella. 2024 Xàtiva: Museari. Museu de Belles Arts. 2024 Sant Feliu de Llobregat: ICRE (Institut Català per a la Recerca en Escultura). Exposició col·lectiva. Palau Falguera. 2024 Campdevànol: ICRE (Institut Català per a la Recerca en Escultura). Exposició col·lectiva. Torre Mossèn Tor. 2025 Girona: Centre Cultural La Mercè. ICRE, exposició col·lectiva. 2025
© Eloi Biosca - www.nus.cat
|
