Homes en 360º

 

Galeria 2010

 

 

 

"El cos humà és la creació divina més important i, quan el seu Fill es va encarnar, es va fer home, no dona, ni cavall ni arbre. Crist va ser l'home més bell que ha existit mai, i per aquesta raó cada vegada que contemplem la bellesa masculina ens acostem a lo diví. No és que tinguem el dret, sinó més aviat el deure, d'adorar-la".

Aquestes paraules de Miquel Àngel, compartides pel cercle de filòsofs i artistes de la cort de Llorenç el Magnífic i les més altes instàncies vaticanes, justificaven el gust, àmpliament difós durant el Renaixement, pels nus masculins, com a tema artístic.

En una època tan secularitzada com la nostra no hauríem de necessitar cap justificació religiosa ni d'altre tipus per poder admirar sense por l'esplendor d'un home nu, sobretot si és bell. Captar les proporcions d'un cos ben fet, contemplar-lo des de diversos punts de vista, entretenir-se en mirar la forma dels membres, el tornejat dels músculs i els detalls de la seva pell, i tot això durant l'estona i les vegades que hom vulgui, és un plaer que no és fàcil de trobar i que aquestes animacions posen a la vostra disposició.

El nu integral mostrat amb tota la seva franquesa sense cap ombra, gest o objecte que puguin tapar-ne cap part, és la forma artística que millor permet assaborir la bellesa d'un cos. La roba, per mínima que sigui, amaga, realça i dissimula i, per tant, impedeix observar les proporcions i els membres de forma natural, mentre que, alhora, desperta el misteri i la curiositat, que sovint alimenten el desig.

La velocitat a la que van les imatges en un vídeo no permet captar amb tota l'atenció que hom voldria els detalls d'un cos humà; per a fer-ho caldria aturar la seqüència en cada frame per tal de donar temps a la ment a captar i assaborir adequadament el que està mirant. Inversament, la fotografia sí que ho permet, però, alhora, en ser un mitjà estàtic només ens mostra el que estem mirant des d'un únic punt de vista.

Per altra banda, tant la fotografia com el vídeo només proporcionen a l'usuari un nivell d'interactivitat molt escàs, o fins i tot nul, ja que ambdós estan pensats per a ser contemplats passivament per part de l'espectador.

Partint d'aquestes constatacions, les animacions que aquí veieu són un intent de combinar el que ens ofereixen aquests dos mitjans, o sigui, l'oportunitat d'entretenir-se en la contemplació d'un cos durant el temps i amb el nivell de detall que hom vulgui, amb la possibilitat de veure aquest cos des de tots els angles en un moviment de 360 graus. I tot això, amb un nivell d'interacció més proper al que demana un usuari del segle XXI.

Cap model fotografiat és professional i la majoria els he conegut en platges nudistes, bàsicament a la cala Balmins de Sitges i a la "Waikiki" de Tarragona. A l'estiu hi vaig sovint perquè m'agrada nedar i prendre el sol nu, i quan veig un desconegut que m'agrada, m'hi presento, li explico el meu treball i li proposo de ser-ne model.

Molt rarament la resposta és desagradable, ja que quasi sempre el possible model s'hi mostra encuriosit i afalagat. En aquest sentit, he de confessar que tot i que a causa de la meva timidesa he tardat a decidir-me per aquest tipus de "reclutament", els resultats han estat molt més satisfactoris que, posem per cas, els contactes que es puguin obtenir per internet. Suposo que el fet de practicar el nudisme i tenir la possibilitat d'un cara a cara amb la persona que fa l'oferta juguen a favor meu, mentre que l'anonimat i l'aparent facilitat que ofereix la xarxa hi juguen en contra. Així, si bé per les webs de contactes i d'anuncis gratuïts és molt fàcil trobar gent que hi pugui estar interessada, paradoxalment, el percentatge de models que al final accedeixen a treballar amb mi és incomparablement menor.